divendres, 21 d’agost de 2015

Aixo éss art? per ells segur que NO!!

España és un país amb molt de valor històric en tot el món i un dels països més visitats. Es coneix España per les seves platges, per les seves festes i sobretot per l’art del flamenc i les corregudes de torus.  La tradició de les corregudes de toros és mol reconeguda però també molt criticada per els animalistes que defensen els drets dels animals. Actualment un dels torrers més importants es Fran Rivera, fill de Francisco Rivera (mes conegut com “Paquirri” ), entres altres.

Les persones que es volen dedicar a ser torrers han de tenir en compte que ser torrer suposa un  gran risc físic ja que poden ser atacats per els toros sinó estan ben preparats, i que a vegades, per molt preparat que estiguis és inevitable que hi hagi un accident. Per exemple el passat 12 d’Agost el torer més admirat a Espanya, Fran Rivera, va ser ingressat a una clínica de Zaragoza a causa de una envestida de un toro que el va deixar molt greu, per això es diu que és un ofici molt perillós. Els torers són molt respectats i obtenen altes càrrecs polítics i, evidentment, un alt salari, però a quin preu estan  disposats a arribar aquest “artistes” per assolir aquests privilegis?

Actualment les persones i els animals tenim una forta relació d’estima, ja siguin gossos, gats, peixos, ocells, o fins hi tot animals menys comuns com porcs, serps, caimans entre altres. El 80% dels habitants del primer món tenen una mascota ja sigui de les més típiques o de les especies més estranyes. Ja que la majoria de les persones estan d’acord que els animals també són capaços de sentir el dolor, L’efecte i sentiments comuns que també posseeixen les persones.

Podem arribar a la conclusió de que ells també tenen els seus drets i que per això han de ser respectats i cuidats. L’ofici de torer es considera un “art” per molts espanyols, i jo volia fer una pregunta a aquestes persones amb poca moral i principis ètics,  des de quan torturar i matar lentament a un toro innocent que no te cap culpa de res es art?




 Amb aquest article no intento canviar el món i menys fer que aquestes persones considerades artistes canviïn la seva vida o la seva manera de pensar, però si espero que les persones que li agradin aquest estil de espectacles prengui consciencia i vegi que el seu hobby es presenciar l’assassinat de un animal innocent que podria ser la mascota d’algú com podria ser la seva. 

enllaços:  http://www.lne.es/sociedad-cultura/2015/08/10/fran-rivera-corneado-gravedad-huesca/1798591.html

http://www.ivu.org/ave/corridas.html

dilluns, 20 de juliol de 2015

“ Beach Body? No sorry” Una revolució dels estereotips.

Qui no s’ha posat a fer dieta o exercici de més uns mesos abans de les vacances d’estiu per poder lluir bé a la platja o a la piscina amb el bikini o banyador? Estic segura de que més de la meitat de les dones ho fan, però per què ? Exactament qui marca quin cos s’ha de tenir per portar un bikini o un banyador?
L’estereotip de la dona ha canviat molt durant els darrers 50 anys i amb ella les modes i els ideals de bellesa. Actualment la dona per poder lluir un bikini i gaudir de la platja ha de tenir “el cos perfecte” i això provoca que les dones no es sentin còmodes amb el seu cos i pateixin trastorns alimentaris provocant fins hi tot, en els casos mes extrems, la mort.
Per això aquest estiu la model “plus size”(talles grans) Denise Bidot ha protagonitzat la una línia de bikinis “swimsuit for all” (banyadors per tots) anomenada "Beach Body. Not Sorry" (Cos de platja, no ho sento) que és una campanya en la que es vol ensenyar que no s’ha de tenir un cos perfecte per poder lluir un bikini i veure’s atractiva.
Denise Bidot ,ha fet altres campanyes on intenta que les dones es sentim be amb el cos que tenen i es puguin posar el que desitgin sense preocupar-se per si tenen o no el cos de les models de les grans marques.
Aqueta campanya s’ha escampat per les xarxes socials i ha provocat una revolució en elles ,provocant que la gent que no te el cos de les  models, es facin  fotos amb un bikini sense por a ensenyar els seus defectes, ja que encara que  siguin estries, quilos de més o unes corbes massa marcades segueixen sent precioses.

La dona ha passat per molts ideals de bellesa però desgraciadament aquest ideals han fet que les dones perdin la seva autoestima i l’amor per si mateixa, provocant així trastorns alimentaris i altres malalties psicològiques, per sort hi ha campanyes que trenquen els estereotips i demostren que qualsevol dona pot ser preciosa tal i com és i que no fa falta ser com les models per ser belles.
Denise Bidoit, “Es hora de dejar de pedir disculpas. Quiero que las mujeres se sientan seguras y sexy al saber que no hay nada malo en ser uno misma. Me encanta mi cuerpo he aprendido a amar cada pedacito de él. La celulitis y las estrías, que cuando era joven las veía como una imperfección ahora me doy cuenta que me hacen ser yo.”

VIdeo: https://www.youtube.com/watch?v=b7jiM22dHTA

dimarts, 24 de febrer de 2015

xarrades: esborany

El passat divedres 20de febrer vam tenir l’honor de precenciar una xarrada de  de la marixell sole, una jove amb una vidalaboral exitosa i una epxperiencade creixemnt personal envejable. Aquesta jove, ex alumne de el nostre institut ens va explicarla seva experiencia ,les seves inseguratati les preguntes que es feia a la Nostra edat.. quan vaacabar la ESO vafer el batxillerat social i me stardvaestudiarturisme. Quan va entrarar en la carrerade tuisme es va adinarde que no es que s’esperava i quan va acabar va decidir fer un altrecarrea pero amb angles. Com que li agradal’angles va anar a fer un any sbatic a els etats units despres de acavar el batillerat. Al tornar va fer les dos carreres i mes tardvatreballar durant un TEMS en el zara. No li va agradari va decidir viatgar i es on va trobar una feina que li encanta que es a costaricao va começar fent practiques i si va quedar perque es vaenamorar de la seva feina.
Maritell es una noia, amb energia,macai disposadaa donar-ho tot per els seus objectius, simplemet admirable.


El divendres 23 de febrer van venir dos antigues alumnes de l’institut vidreres a fernos una xarrada, la Sara osuna i la Claudia stoka, que en aquest momento estan cursant segon de carrea  de economiques tot i que cada una va a una iniversitat diferent. Per começar he de admetre que no va ser una xarrada Aguirre pasionant ja que nomes ens van parlar de la vida universitari i de les coses que pasaran a segon, pero encaraestem fent primer! Ens  deien que no ens deixem portar per la presio de els profesors pero en realitat ellas tambe ens posaven en certa manera a pressio. Les persones que siguin molt insegures i no saben si en el futur optaran per el cami de la universitat o el de cicles formatius de grau superior, despres de aquesta xarrada, estic segura que optaran per la segona ja que van donar una imatge de la universitat com ha lloc omn la teva vida nomes deen de studiar i de relacionar-te amb els companys que tinguin bones calificación a la hora de fer treballs en grup. Podria dir amb tranquilitat qu personalment no em vaagredar i que les xarrades tindrien que fer-les gent mes gran amb mes experiencia i no pas noies de segon curs de universitat. 

dilluns, 19 de gener de 2015

Teoria de Freud reflectida en el Carrer de les camèlies

El complex d’Èdip és un concepte que sorgeix d’en Sigmund Freud  i consisteix en: quan un nen esta en la edat dels 3-6 anys, es a dir en la seva fase de creixement psicològic, es crea un desig  i uns sentiments sexuals cap a la mare. També provoca  l’odi inconscient cap al pare i en  la majoria de casos els que tenen aquest sintoma acaben matant els seu propi pare.
Freud es va inspirar en un personatge mitològic de la cultura grega anomenat Èdip. Èdip era el príncep de Tebes, fill de Laios i Iocasta. Tebes va cosultar a un oracle hi aquest li va dir que el seu fill el mataria i es casaria amb la seva esposa. Quan va néixer el Èdip, Laios va ordenar matar-lo però l’home encarregat de fer-ho no el va matar. Li va fer dos forats a els peus i el va penjar, un home que passava per allà el va agafar i li va donar a una família reial. Quan va ser gran, Èdip volia descobrir la veritat sobre el seu naixement. Quan va saber que els seus pares eren de Tebes va voler anar-hi però per el camí es va trobar amb Laios i en una guerra per creuar Èdip va matar a Laios, quan va anar a Tebes es va casar amb la dona de Laios sense saber que era la seva mare i quan ho van saber la dona es va suïcidar i Èdip es va arrancar els ulls.


Segons Freud hi a dos tipus de complex d’Èdip el negatiu i el positiu. El positiu consisteix en que el nen es sent atret per el sexe contrari i odia el mateix sexe de progenitors i el negatiu es lo contrari. En el cas de que el nadó sigui una noia en comptes de un noi estem parlant de un altre malaltia. En aquest cas parlem de la malaltia d’Electra. Electra es una altre mite grec en el que Freud es va inspirar.
Podem trobar aquesta malaltia en la obra de Mercè Rodoreda El carrer de les camèlies, on la protagonista Cecília Ce té complex d’Electra en vers el seu pare. Tambè hi ha un altre personatge que té el complex d’Edip aquest era en Cosme l’home amb qui va estar vivint la Cecília durant dos anys. El lector pot veure aquests dos complexes reflectits clarament en les accions dels dos personatges. En el cas de la Cecília sempre estava buscant un home que la tractes com el seu pare ja que ella mai el va conèixer, i en el cas d’en Cosme es podia veure clarament perquè ell odiava el seu pare i tenia un efecte especial per la seva mare, tan especial que obligava a Cecília a vestir-se com ella.

En conclusió hi ha malalties estranyes i maneres de demostrar efecte molt estranyes però cadascú es lliure de fer el que vol es nomes que en alguns casos és considerat malaltia. 

dilluns, 12 de gener de 2015

charlie abdu

El pasat 7 de gener va haver-hi un atemptat a la seu principal de la revista Charlie abdo a paris.dos joves teroristes gihadistes encaputxats van matar a dotze persones quetreballaben en la rebista charlie abdu. El motiu de l’atac de aquest atmptat van ser les imatges insultants del profeta mahoma,la figura significativa de l’islam. tots sabem ladiferencia entre un musulmai un terrorista gihadista. Musulmans i persones layques lluten juntes per poder parar aquestestil de atemptats ja que tothom sap que ningun deu en ningúna religio o cultura li demana alsseus subtits quematin en el seu nom.
 La revista va publicar unes imatges ofensives e insultants pero si tenim que tenir en compte la llibertat de expresio que tant ens ha costat d’aconseguir  en els paissos   occidentals els musulmans no tindrien que sentirse ofessos, pero d’es del pun de vista d’un musulama fareix a la sensibilitat de les persones creients en aquest.


Els gihadistes son persones sense pietat capaços de matar, fin hi tot a laseva mare en nom de deu. Persones Fredes que no els importa el mal que espugui causar en la vida terraquea amb tal de poder tenir una bona vida espiritual.

dilluns, 1 de desembre de 2014

Preparant la xerrada de la Violeta


Fent més fàcil el donar vida 

L'Associació de Mares Doules  va neixer l'any 2007  i es la primera associació espanyola de Doules. Actualment  està formada per més de 80 dones  de tota Espanya, aquestes, estan considerades "la primera formació de Doules d'Espanya" , en la qual durant nou mesos i amb més de 136 hores lectives (teòriques, pràctiques i tutorials) aprenen amb especialistes del neixement, la criança i el doulatge ( acompanyament de la maredurant l'embaràs)  de prestigi internacional.

Una Mare Doula és la dona preparada per  donar suport emocional i pràctic a la dona durant l'embaràs, el part i el postpart amb eficàcia, respecte i discreció.
La Mare Doula  ofereix companyia  a la mare i el seu nadó durant el procés de la maternitat. La seva capacitat d'escoltar i recolzar sense intervenir es el que fan de aquestes dones singulars , ja que  es el millor que es pot oferir a una dona  que esta a punt de convertir-se en mare. Les Mares només desitgen el benestar del dia a dia de la  mare i el bebè, es a dir, en cap cas interfereixen en el diagnòstic, el criteri i l'actuació mèdica o sanitària.





dilluns, 3 de novembre de 2014

PRIMERA XERRADA: Camí Impredictible

El passat dimecres 29 ens van venir a fer la nostra primera xarrada dos exalumnes del nostre institut per explicar-nos la seva experiència personal.  Es diuen Arnau Masferrer i Albert Preses dos mossos d’esquadra de Maçanet. L’Arnau va estudiar la ESO i mes tard se’n va anar a fer un  cicle mitja de jardineria, en canvi l’Albert va estudiar ESO però també es va treure el batxillerat.  Actualment aquests dos joves ja porten un temps exercint de mossos i els encanta la seva feina. En algunes ocasions s’ha de renunciar a les teves opinions personals per poder complir amb la teva feina i sempre estan en els límits de la llei, es a dir, si fan alguna cosa malament corren el risc de ser empresonats o ficats en problemes molt grans. El que mes m’ha agradat de la xerrada es el fet de que ells mai havien pensat que acabarien sent policies però tot hi així ho estan fent i ho estant gaudint. Mai saps el que el destí  te preparat per el teu futur.